dissabte, 23 de febrer del 2013

L'educació a Europa

Quines són les diferències fonamentals en l’educació obligatòria a Europa?

Els models educatius presents a Europa són molt diversos, es poden veure diferències tant en les edats en les quals es comencen els cicles i etapes, com la seva durada i estructura. Això sí, tots tenen una manera similar de dividir l'educació: la preprimària, la primària, la secundària i l’ensenyament superior.

A part de la disparitat d'edats de començament i terme, el mapa europeu tampoc és uniforme en la durada de l'educació obligatòria, amb diferències entre països de fins a quatre anys (cinc si es considera Turquia), mentre que Espanya es col·loca en la mitjana, que és de deu cursos teòrics.

En aquests moments, Països Baixos i Hongria són els estats d'Europa on el període d'ensenyament bàsic és més llarg, tretze anys, ja que comença als 5 i acaba als 18. Alguna cosa semblança ocorre en un grapat d'estats alemanys, des dels 6 fins als 19 anys, amb la particularitat que els tres últims poden dedicar-se a cursar FP a temps parcial.

En el costat oposat se situen els vuit anys obligatoris de Turquia i els nou d'Àustria, Bulgària, República Txeca, Estònia, Lituània, Portugal, Eslovènia, Suècia i Liechtenstein. També nou dura a Finlàndia, els alumnes de la qual de 15 anys estan entre els quals obtenen millors resultats en  ciències, matemàtiques i lectura de l'avaluació internacional Trepitja, que convoca la Ocde. 

En la majoria dels estats d'Alemanya i a Bèlgica i Polònia, els alumnes han de cursar un mínim de dotze anys, entre els 6 i els 18, si ben els dos o tres últims, segons el país, poden estudiar-se a temps parcial.

En la mitjana de deu anys, apareixen Dinamarca, Irlanda, Grècia, França, Itàlia, Xipre, Romania,  Eslovàquia, Islàndia i Noruega; i en uns altres s'arriba als onze: Letònia, Luxemburg, Malta i Regne Unit.



Quines solucions presenten els països europeus a les etapes de formació bàsica (ISCED1 i ISCED2)?


Podem veure diferents solucions en les etapes de formació bàsica en els països europeus.
La primera diferència la podem trobar a l'inici de la primària (ISCED1), en els diferents països oscil·la entre els 5 (Gran Bretanya) i els 7 anys (com Polònia i Holanda) i la seva finalització entre els 10 (Alemanya) i els 13 anys (Polònia), per tant, podem dir que la durada d'aquesta etapa és diferent en gairebé tots els països. Dins d'aquesta etapa podem veure diferents distribucions; és a dir, països com Portugal, Espanya i França, la primària està dividida en cicles.

Pel que fa a l'educació secundària (ISCED2), veiem com el seu inici es duu a terme en diferents edats depenent de la finalització dels estudis primaris de cada país.
En aquesta etapa també podem trobar divisions en cicles com és el cas de França. Una diferència important és el cas d'Alemanya que ofereix una gran quantitat de possibilitats educatives a l'inici de la secundària.


dilluns, 18 de febrer del 2013

"MUCHOS PADRES VEN QUE LA ESCUELA NO FUNCIONA"


Richard Gerver és un gran comunicador, qualitat important per ser un bon educador. Gerver (Londres, 1969) és una barreja d'ambdues coses; docent, ex-director d'un centre escolar, és assessor educatiu, però sobretot es dedica a agitar i estendre la idea que és necessària una nova escola, una molt diferent de la qual existeix ara. Una que prepari als joves "per viure en un món tan increïblement incert, que necessitem que sàpiguen assumir riscos, que entenguin molt millor la cultura de la innovació, necessitem que siguin molt proactius, responsables, que sàpiguen treballar en equip, manejar la comunicació, les xarxes socials; aquestes són les eines que els nostres fills necessitaran i que els ha de donar l'escola". El professor va estar a Madrid al juny, convidat per l'editorial Santillana, per donar una conferència al congrés de la Xarxa Innova.




 VEURE ENTREVISTA





QUÈ EN PENSEU?

Què en penseu sobre l'afirmació, "los únicos que no estan preparados para permitir el cambio son los políticos" ?

Quins altres factors creieu que afecten a la impossibilitat del "canvi"?

Què/Com ho farieu vosaltres?

L'EDUCACIÓ D'AVUI

Al segle XXI podem observar amb gran sorpresa com la globalització està influint en la nostra societat, economia, cultura, política, ciència, tecnologia, l'educació, etc. 
En analitzar tots aquests canvis vertiginosos que estan produint-se, te n'adones que l'educació sempre seguirà jugant un paper molt important i que cada docent té a les seves mans el futur dels nens i joves en el seu que fer educatiu. 

És necessari que els docents descobreixin que la seva tasca és àrdua quan es tracta d'orientar als alumnes permetent-los ser capaços d'enfrontar la realitat que li envolta sent crítics, creadors, constructors del seu aprenentatge aconseguint desenvolupar habilitats tals com: la reflexió, anàlisi, síntesi crítica, innovació i creativitat. 

És indispensable aconseguir que els alumnes trobin gust per aprendre i que aquest aprenentatge sigui transferit a situacions pròpies de la vida quotidiana, que la disponibilitat i el procés els porti a l'elaboració de nous aprenentatges i d'atribuir sentit al que aprenen. 

Els nombrosos canvis econòmics, tecnològics i polítics ocorreguts al llarg del temps han alterat significativament el panorama de les maneres, processos i relacions de producció tant a cada país nacional com en les estructures econòmiques mundials. La globalització econòmica, la mundialització i estandardització dels productes i hàbits de consum cultural (a través d'indústries com el cinema, la música, la roba, l'esport o l'alimentació), els importants canvis antropològics en el si de les famílies provocats per la igualtat de drets de la dona i pel control de la natalitat, la revolució científic-tecnològica, la modificació dels llocs de treball, de les relacions laborals i de les estructures organitzatives de les empreses, la circulació permanent d'informació a través de múltiples canals i mitjans de comunicació, etc. per una altra està provocant una alteració substantiva de la nostra vida quotidiana i de la naturalesa de la nostra societat arribant-se a assenyalar que hem entrat en un període nou de la nostra civilització que alguns autors denominen “societat de la informació” o “societat xarxa”.


És evident, i ningú actualment posa objeccions al fet que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) entrin a les escoles i es converteixin en part del paisatge quotidià de la vida escolar. Enrere han quedat les pors i recels de molts docents que sota els arguments que la tecnologia fomentava l'individualisme, la distracció o la incomunicació de l'alumnat, proclamaven el seu rebuig al fet que els ordinadors estiguessin presents a les aules. Avui dia, tots els agents educatius (les autoritats educatives, les famílies, els professors, els equips tècnics, …) reclamen i defensen la necessitat que els ordinadors s'integrin i utilitzin en els processos d'ensenyament i aprenentatge. 


En conseqüència, el problema actual del sistema escolar espanyol en relació amb les TIC ja no és la manca de màquines o l'absència de connexió a la xarxa Internet –encara que sempre serà necessari seguir invertint per actualitzar els equips cara a millorar la qualitat dels recursos informàtics i de les telecomunicacions-. El problema, ara està en com innovar els mètodes d'ensenyament i millorar la qualitat dels processos d'aprenentatge de l'alumnat recolzant-se para això en l'ús de les Tics.