dimecres, 3 d’abril del 2013

Sistema Educatiu Finlandès

Algunes característiques

Durant els primers sis anys de la primària els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix mestre, que vetlla per que cap alumne quedi exclòs. És una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat. Fins a 5º no hi ha qualificacions numèriques. No es busca fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.

L'educació gratuïta des de preescolar fins a la universitat inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar encara que si algú ho perd està obligat a pagar-li-ho. La jornada escolar sol començar sobre les 8,30-9 del matí fins a les 3 de la tarda, amb el parèntesi de l'esmorzar a les 12-12,30 hores. En total, sumen 608 hores lectives en primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius.

«L'èxit finlandès es deu al fet que encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, cinemes...)». Els tres engranatges estan lligats i funcionen de forma coordinada. «Els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per davant de l'escola» i complementen l'esforç que es fa en el col·legi.

Existeix una herència cultural luterana basada en la responsabilitat que fomenta la disciplina i l'esforç, a la qual també acompanya una climatologia que empeny a tancar-se a casa, però aquests factors també estan presents en altres països veïns, com Suècia o Dinamarca, que gaudeixen de major nivell econòmic i no obstant això figuren diversos llocs per sota a PISA. «No són les variables socioeconòmiques les determinants»

Els millors docents se situen en els primers anys d'ensenyament, on s'aprenen els fonaments de tots els posteriors aprenentatges. Es considera que cap als 7 anys l'alumne es troba en la fase més manejable i és quan realitza algunes de les connexions mentals fonamentals que li estructuraran tota la vida. Per això, es considera essencial seleccionar a qui ajudarà en aquest procés.

Per ser mestre es necessita una qualificació de més d'un 9 sobre 10 en les seves mitjanes de batxillerat i de revàlida i es requereix a més una gran dosi de sensibilitat social (es valora la seva participació en activitats socials, voluntariat...). Cada universitat escull després als seus aspirants a professors amb una entrevista per valorar la seva capacitat de comunicació i d'empatia, un resum de la lectura d'un llibre, una explicació d'un tema davant una classe, una demostració d'aptituds artístiques, una prova de matemàtiques i una altra d'aptituds tecnològiques. «Són les proves més dures de tot el país»




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada