dimarts, 9 d’abril del 2013

Jornada escolar partida o continua?

Per tal de realitzar l'horari ideal del laboratori em van sorgir molts dubtes al escollir entre jornada escolar partida o jornada escolar completa.

Buscant informació vaig trobar un article molt interessant del Catedràtic d'ensenyament secundari del Institut de Cubelles, D. Antonio Tinajas Ruiz

En aquest article el Sr. Tinajas fa un anàlisi dels moviments de canvi de jornada escolar que s'estan produint en els centres d'Infantil i Primària de tot el país, almenys per aquella part d'aquesta geografia on la jornada contínua no està ja implantada completament.

Repassa tots els tòpics inclosos en els centenars de “projectes” que els centres preparen per argumentar la necessitat del canvi de jornada i justificar les seves suposades bondats, tòpics que una vegada i una altra hem discutit aquí. Un d'aquests arguments és el suposat avantatge que tots els pares anem a poder menjar diàriament amb els nostres fills després de la seva jornada escolar. En relació a aquest detall particular l'article mostra una realitat molt diferent i desgraciadament més real que aquella i és el fet que cada vegada és més difícil compatibilitzar la vida laboral i la familiar a excepció, és clar, d'una petita part de la Comunitat Escolar en la qual el col·lectiu dels professors és majoria.

En resum, aquest treball és al meu entendre un anàlisi molt clar sobre la realitat que embolica un debat estèril que és el del canvi de jornada partida a contínua, sobre les conseqüències que sovint implica, explicat de la forma més clara i senzilla possible i que acaba amb unes conclusions amb les quals no puc estar més d'acord.

dimecres, 3 d’abril del 2013

Expulsar de classe o de l'escola augmenta l'abandonament escolar

Avui a classe hem tocat per sobre el tema del fracàs escolar i he trobat una notícia que m'ha sobtat.


Diu així:                                                                                                              Font

L'Acadèmia Americana de Pediatria (AAP, en les seves sigles en anglès) considera que les expulsions de classe o del col·legi dels estudiants són contraproduents com a càstig ja que poden generar majors taxes d'abandó escolar. Així ho han alertat en un article publicat en la revista «Pediàtrics», en el qual defensen que el risc d'abandonar l'escola en Secundària és deu vegades major en comparació d'els qui no han estat expulsats mai. Això es deu al fet que, segons la AAP, quan els estudiants són expulsats deixen d'estar supervisats i, per tant, tenen més risc d'incórrer en comportaments «inadequats», tals com el consum de drogues, la violència o la intimidació.


Per evitar aquesta mesura, els pediatres suggereixen el desenvolupament d'intervencions primerenques per als nens en edat preescolar i la identificació dels nens que poden tenir problemes a l'escola i establir uns codis de conducta clars. En concret, es recomana una intervenció de comportament positiu i un programa de suport com a mesura preventiva, la qual cosa permet un comportament adequat a nivell de tota l'escola i que s'ocupi també dels problemes amb els estudiants.

Què en penseu?

Sistema Educatiu Finlandès

Algunes característiques

Durant els primers sis anys de la primària els nens tenen en totes o en la majoria de les assignatures el mateix mestre, que vetlla per que cap alumne quedi exclòs. És una manera d'enfortir la seva estabilitat emocional i la seva seguretat. Fins a 5º no hi ha qualificacions numèriques. No es busca fomentar la competència entre alumnes ni les comparacions.

L'educació gratuïta des de preescolar fins a la universitat inclou les classes, el menjador, els llibres i fins al material escolar encara que si algú ho perd està obligat a pagar-li-ho. La jornada escolar sol començar sobre les 8,30-9 del matí fins a les 3 de la tarda, amb el parèntesi de l'esmorzar a les 12-12,30 hores. En total, sumen 608 hores lectives en primària, enfront de les 875 hores d'Espanya, amb deures a casa que no són excessius.

«L'èxit finlandès es deu al fet que encaixen tres estructures: la família, l'escola i els recursos socioculturals (biblioteques, ludoteques, cinemes...)». Els tres engranatges estan lligats i funcionen de forma coordinada. «Els pares tenen la convicció que són els primers responsables de l'educació dels seus fills, per davant de l'escola» i complementen l'esforç que es fa en el col·legi.

Existeix una herència cultural luterana basada en la responsabilitat que fomenta la disciplina i l'esforç, a la qual també acompanya una climatologia que empeny a tancar-se a casa, però aquests factors també estan presents en altres països veïns, com Suècia o Dinamarca, que gaudeixen de major nivell econòmic i no obstant això figuren diversos llocs per sota a PISA. «No són les variables socioeconòmiques les determinants»

Els millors docents se situen en els primers anys d'ensenyament, on s'aprenen els fonaments de tots els posteriors aprenentatges. Es considera que cap als 7 anys l'alumne es troba en la fase més manejable i és quan realitza algunes de les connexions mentals fonamentals que li estructuraran tota la vida. Per això, es considera essencial seleccionar a qui ajudarà en aquest procés.

Per ser mestre es necessita una qualificació de més d'un 9 sobre 10 en les seves mitjanes de batxillerat i de revàlida i es requereix a més una gran dosi de sensibilitat social (es valora la seva participació en activitats socials, voluntariat...). Cada universitat escull després als seus aspirants a professors amb una entrevista per valorar la seva capacitat de comunicació i d'empatia, un resum de la lectura d'un llibre, una explicació d'un tema davant una classe, una demostració d'aptituds artístiques, una prova de matemàtiques i una altra d'aptituds tecnològiques. «Són les proves més dures de tot el país»




diumenge, 3 de març del 2013

Wert creu que els universitaris no han d'estudiar el que volen, si no el que és necessari

El ministre Wert assegura que en el sistema universitari està fallant quelcom i assenyala que s'hauria d'inculcar als joves universitaris a l'hora d'escollir els seus estudis a que no pensin només en estudiar el que els hi agradi o seguir les tradicions familiars a l'hora d'escollir l'itinerari acadèmic, si no que pensin en termes de necessitats i de la possible empleabilitat.

És cert que Wert no ha donat les claus de quins són aquests estudis universitaris que els joves haurien de triar sota la bandera que responen a “necessitats” i directament connecten amb la “empleabilitat”, a menys que es refereixi a les necessitats d'altres països i empleabilitat en altres llocs del món… i aquí potser el senyor Wert comet un error en rebutjar les anomenades “tradicions familiars”, recordi que l'emigració per necessitats laborals no deixa de ser una tradició que crèiem perduda i que a poc a poc els nostres titulats universitaris van recuperant gràcies a la situació del país.

El ministre d'Educació ha participat en la presentació d'un estudi sobre producció científica als països iberoamericans, realitzat pel grup de recerca Scimago i publicat per RedEmprendia en col·laboració amb el Banc Santander.

En relació ha aquest sector Wert ha assenyalat que el país no s'ha de conformar amb comparar-se amb països madurs en l'àmbit de producció científica sinó que també hauria de comparar-se amb els emergents que, al seu judici,porten avantatge a Espanya.

Per la seva banda, la secretària d'Estat de R+D+i, Carmen Vela, ha destacat la gran utilitat del treball presentat de cara a elaborar polítiques públiques, per saber com s'està fent i què és el que cal canviar.
Vela ha assenyalat que la col·laboració universitat-empresa és l'eterna història i que durant anys ha estat difícil unir coneixement i producció.
Al seu judici, Espanya no ha de perdre la capacitat de col·laboració, perquè quan és capaç de col·laborar les coses surten, i surten bé.

De la mateixa manera ha parlat la presidenta de la CRUE, Adelaida del Carrer, que ha advocat per que ambdues parts de la cadena productiva treballin juntes.
"Les universitats s'adapten a tot i poden fer el que la indústria li demani", ha apuntat Del Carrer. A més, ha assegurat que per millorar la situació de les universitats també fan mancada empreses que utilitzin les seves patents.

dissabte, 23 de febrer del 2013

L'educació a Europa

Quines són les diferències fonamentals en l’educació obligatòria a Europa?

Els models educatius presents a Europa són molt diversos, es poden veure diferències tant en les edats en les quals es comencen els cicles i etapes, com la seva durada i estructura. Això sí, tots tenen una manera similar de dividir l'educació: la preprimària, la primària, la secundària i l’ensenyament superior.

A part de la disparitat d'edats de començament i terme, el mapa europeu tampoc és uniforme en la durada de l'educació obligatòria, amb diferències entre països de fins a quatre anys (cinc si es considera Turquia), mentre que Espanya es col·loca en la mitjana, que és de deu cursos teòrics.

En aquests moments, Països Baixos i Hongria són els estats d'Europa on el període d'ensenyament bàsic és més llarg, tretze anys, ja que comença als 5 i acaba als 18. Alguna cosa semblança ocorre en un grapat d'estats alemanys, des dels 6 fins als 19 anys, amb la particularitat que els tres últims poden dedicar-se a cursar FP a temps parcial.

En el costat oposat se situen els vuit anys obligatoris de Turquia i els nou d'Àustria, Bulgària, República Txeca, Estònia, Lituània, Portugal, Eslovènia, Suècia i Liechtenstein. També nou dura a Finlàndia, els alumnes de la qual de 15 anys estan entre els quals obtenen millors resultats en  ciències, matemàtiques i lectura de l'avaluació internacional Trepitja, que convoca la Ocde. 

En la majoria dels estats d'Alemanya i a Bèlgica i Polònia, els alumnes han de cursar un mínim de dotze anys, entre els 6 i els 18, si ben els dos o tres últims, segons el país, poden estudiar-se a temps parcial.

En la mitjana de deu anys, apareixen Dinamarca, Irlanda, Grècia, França, Itàlia, Xipre, Romania,  Eslovàquia, Islàndia i Noruega; i en uns altres s'arriba als onze: Letònia, Luxemburg, Malta i Regne Unit.



Quines solucions presenten els països europeus a les etapes de formació bàsica (ISCED1 i ISCED2)?


Podem veure diferents solucions en les etapes de formació bàsica en els països europeus.
La primera diferència la podem trobar a l'inici de la primària (ISCED1), en els diferents països oscil·la entre els 5 (Gran Bretanya) i els 7 anys (com Polònia i Holanda) i la seva finalització entre els 10 (Alemanya) i els 13 anys (Polònia), per tant, podem dir que la durada d'aquesta etapa és diferent en gairebé tots els països. Dins d'aquesta etapa podem veure diferents distribucions; és a dir, països com Portugal, Espanya i França, la primària està dividida en cicles.

Pel que fa a l'educació secundària (ISCED2), veiem com el seu inici es duu a terme en diferents edats depenent de la finalització dels estudis primaris de cada país.
En aquesta etapa també podem trobar divisions en cicles com és el cas de França. Una diferència important és el cas d'Alemanya que ofereix una gran quantitat de possibilitats educatives a l'inici de la secundària.


dilluns, 18 de febrer del 2013

"MUCHOS PADRES VEN QUE LA ESCUELA NO FUNCIONA"


Richard Gerver és un gran comunicador, qualitat important per ser un bon educador. Gerver (Londres, 1969) és una barreja d'ambdues coses; docent, ex-director d'un centre escolar, és assessor educatiu, però sobretot es dedica a agitar i estendre la idea que és necessària una nova escola, una molt diferent de la qual existeix ara. Una que prepari als joves "per viure en un món tan increïblement incert, que necessitem que sàpiguen assumir riscos, que entenguin molt millor la cultura de la innovació, necessitem que siguin molt proactius, responsables, que sàpiguen treballar en equip, manejar la comunicació, les xarxes socials; aquestes són les eines que els nostres fills necessitaran i que els ha de donar l'escola". El professor va estar a Madrid al juny, convidat per l'editorial Santillana, per donar una conferència al congrés de la Xarxa Innova.




 VEURE ENTREVISTA





QUÈ EN PENSEU?

Què en penseu sobre l'afirmació, "los únicos que no estan preparados para permitir el cambio son los políticos" ?

Quins altres factors creieu que afecten a la impossibilitat del "canvi"?

Què/Com ho farieu vosaltres?

L'EDUCACIÓ D'AVUI

Al segle XXI podem observar amb gran sorpresa com la globalització està influint en la nostra societat, economia, cultura, política, ciència, tecnologia, l'educació, etc. 
En analitzar tots aquests canvis vertiginosos que estan produint-se, te n'adones que l'educació sempre seguirà jugant un paper molt important i que cada docent té a les seves mans el futur dels nens i joves en el seu que fer educatiu. 

És necessari que els docents descobreixin que la seva tasca és àrdua quan es tracta d'orientar als alumnes permetent-los ser capaços d'enfrontar la realitat que li envolta sent crítics, creadors, constructors del seu aprenentatge aconseguint desenvolupar habilitats tals com: la reflexió, anàlisi, síntesi crítica, innovació i creativitat. 

És indispensable aconseguir que els alumnes trobin gust per aprendre i que aquest aprenentatge sigui transferit a situacions pròpies de la vida quotidiana, que la disponibilitat i el procés els porti a l'elaboració de nous aprenentatges i d'atribuir sentit al que aprenen. 

Els nombrosos canvis econòmics, tecnològics i polítics ocorreguts al llarg del temps han alterat significativament el panorama de les maneres, processos i relacions de producció tant a cada país nacional com en les estructures econòmiques mundials. La globalització econòmica, la mundialització i estandardització dels productes i hàbits de consum cultural (a través d'indústries com el cinema, la música, la roba, l'esport o l'alimentació), els importants canvis antropològics en el si de les famílies provocats per la igualtat de drets de la dona i pel control de la natalitat, la revolució científic-tecnològica, la modificació dels llocs de treball, de les relacions laborals i de les estructures organitzatives de les empreses, la circulació permanent d'informació a través de múltiples canals i mitjans de comunicació, etc. per una altra està provocant una alteració substantiva de la nostra vida quotidiana i de la naturalesa de la nostra societat arribant-se a assenyalar que hem entrat en un període nou de la nostra civilització que alguns autors denominen “societat de la informació” o “societat xarxa”.


És evident, i ningú actualment posa objeccions al fet que les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) entrin a les escoles i es converteixin en part del paisatge quotidià de la vida escolar. Enrere han quedat les pors i recels de molts docents que sota els arguments que la tecnologia fomentava l'individualisme, la distracció o la incomunicació de l'alumnat, proclamaven el seu rebuig al fet que els ordinadors estiguessin presents a les aules. Avui dia, tots els agents educatius (les autoritats educatives, les famílies, els professors, els equips tècnics, …) reclamen i defensen la necessitat que els ordinadors s'integrin i utilitzin en els processos d'ensenyament i aprenentatge. 


En conseqüència, el problema actual del sistema escolar espanyol en relació amb les TIC ja no és la manca de màquines o l'absència de connexió a la xarxa Internet –encara que sempre serà necessari seguir invertint per actualitzar els equips cara a millorar la qualitat dels recursos informàtics i de les telecomunicacions-. El problema, ara està en com innovar els mètodes d'ensenyament i millorar la qualitat dels processos d'aprenentatge de l'alumnat recolzant-se para això en l'ús de les Tics.